Residency 8

expocercca12:1

El CeRCCa – Centre de Recerca i Creació Casamarlès és una residència d’artistes ubicada en una antiga casa de Llorenç del Penedès. Desde el 2009 el seu objectiu ha estat el de facilitat un espai de vivenda i treball per a creadors. El centra funciona doncs com a una residència per a artistes.

Durant la primera residència d’aquest any que s’ha dut a terme entre l’1 de Maig i el 24 de Juny, el CeRCCa ha acollit les artistes Elaine Defibaugh (EUA), Lisa Krivitzky (Australia) i Naoko Yasue (Japo). La temàtica de la residència ha estat l’experimentació en l’abstracció en pintura i vidre. L’art abstracte és aquell que defugint la representacio formal de la realitat s’endinsa en l’imaginació creant nous espais d’investigació.

Elaine Defibaugh ens presenta els seus murals de grans dimensions on, prenent com a punt de partida la inspiració en els entorns ecològics de Llorenç, l’artista plasma les seves sensacions i emocions. Utilitzant pintura fluorescent i teixits, l’artista ens transporta a un mon de brillants colors i formes impossibles que narren el seu imaginari format per personatges amagats i paisatges onírics. L’efecte de les grans obres de l’artista canvia completament cuan una llum ultravioleta es projectada sobre la tela. A partir d’aquest recurs l’obra es multipica, transformant alló amagat en visible, mostrant-nos les diverses interrelacions entre el que és real i alló que es imaginari.

L’obra de Lisa Krivitzky investiga, també a partir de l’abstracció, les tradicions i rituals propis d’un territori. Durant la residència al CeRCCa l’artista s’ha inspirat en els usos de la ruda, una planta que ha format part de la historia oculta de Catalunya. Des de temps ancestrals, es diu que la ruda es una planta que s’ha utilitzat en rituals màgics per fer unguents i encanteris propis de bruixes. Utilitzant com a inspiració aquesta temàtica, l’artista ens proposa una instal.lació composada de diferents imatges plasmades en planxes de vidre a partir de la tècnica del fusing. La creació de la obra ha estat possible gracies a la col.laborració amb el taller de vidre Sadurní Rafols.

Les pintures de a l’oli Naoko Yasue estan inspirades en la seva quotidianitat. Com si fos un diari personal, l’artista japonesa crea juxtaposant capes de pintura, textures i colors. El resultat son unes composicions eclèctiques que combinen text, figures, línies que ens introdueixen a la particular interpretació de les vivències de l’artista durant la seva estada com a resident al CeRCCa.

L’Espai d’Art Les Quintanes (www.artquintanes.com) i el CeRCCa (www.cercca.com) de Llorenç del Penedès es plauen en convirar-vos a la inauguració de l’exposició de els artistes de la primera residència del CeRCCa 2012. La inauguració de l’exposició tindrà lloc el dia 22 de Juny a les 8 del vespre a L’Espai d’Art Les Quintanes amb la gentil col.laboració de Caves Jané Ventura.

Us hi esperem a tots!

Elaine Defibaugh


 

Reflexions on the work of Elaine Defibaugh: Truth, illusion and their interchangeability.

‘What was the truth about the willows and the river and the gardens that run down to the river, vague now with the mist stealing over them, but gold and red in the sunlight – which was the truth, which was the illusion about them?’

‘A room of one’s own’ Virginia Woolf

The work of Elaine Defibaugh transports the viewer into a colourful landscape composed of multiple layers made of shadows and lights. The massive canvasses function as the entrance door to a new world of dramatic shapes and forms created from an impossible collage of fluorescent paint and fabric applied to the surface of the canvas through a performative act more proper from an abstract muralist than a traditional painter.

The act of painting becomes then a performance, a dance based on the dialogue between her body, her gaze and her intuitive energy that she transforms into disparate compositions of tranquillity and madness. An act that in fact has more to do with a magical ritual of transformation than with a planed and methodical use of line, colour and perspective.

Fusing back the artists with its aesthetic object, Elaine Defibaugh readapts the innovative and organic movements of the American Expressionist Jackson Pollock into a new stage. Like him, she uses spontaneity and intuition in order to imprint to the canvas her fascination for the fragility of an ever-changing world, a world free from theoretical approaches and self-reflexive analysis. Her paintings are, indeed, created from an inner being, that like a child, plays, destroys and reconstructs just for the sake of it.

Her creative process starts from the quiet observation of the moving leaves. A meditative process that she quickly transforms into her own language, casting the moving shadows of the trees straight away into the huge blanket that is the canvas. Once in the studio, the surface, that was first placed on the floor, under the tree, like she was preparing a surreal picnic, is now hanged on the wall. It is then when she starts using the shadows as a metaphor to create a world that balances between truth and illusion. The precarious balance is further developed with the use of black light. This is in fact, the tipping point of a process that materializes the interchangeability of truth and illusion. When she feels ready, she close the shutters in her studio, turning that colourful patchworked canvas into darkness, nothing can be seen, just the void. It all disappears till, when turning the black light on, a new world explodes, completely transformed but actually the same. But, ‘which is the truth and which is the illusion?’. That is, as in real life, irrelevant. What counts is the experience, the feelings, the performativities of action and interaction that she embraces with no fear and as a gift, a revelation, presents it to us.

writen by Pau Cata

Lisa A Krivitzky

Naoko Yasue

DownloadedFile